Tot segueix igual, o pitjor!

Fa gairebé un any que no tocava el bloc i la veritat és que estic cansada d'obrir-lo i veure la wholesale jerseyscara d'aquest senyor que ha fet de la meva professió. un malestar. Posem-hi una nena que em dóna més esperança.

Tinc moltes ganes que d'aquí tres setmanes ja no sigui el conseller que mana al meu Departament. No em cau bé.
Hi ha qui diu que els mestres tenim uns privilegis que ja és hora que els anem eliminant, que hem atlanta braves jerseysde ser únicament professionals i que no tenim ni vot ni veu, que som l'administració i per tant, a treballar i prou.

A mi tot això em fa por. Estic visquent uns canvis brutals dins dels meus propis cheap mlb jerseyscompanys de feina. Ha quedat molt enrera allò que a mi em va fer ser mestra. Es veu que ha passat a la història que fer de mestra és una vocació. Només és una professió però jo no ho puc creure, de cap manera.

No puc considerar que el que faig cada dia sigui una professió com una altra. Nojerseys wholesale pot ser el mateix tractar un cotxe espatllat, o una mercaderia per vendre que un nen o una nena que ve cada dia a l'escola a aprendre a ser persona. És una responsabilitat molt gran que tenim entre mans i un mal tracte o millor dit, un tracte inoportú, pot ocasionar una problemàtica de per vida a un xiquet o xiqueta.

Cada dia més, l'escola s'omple de casos de nens i nenes amb moltescheap jerseys mancances d'allò que és essencial: estimació, rspecte, amabilitat, conversa,..

Què hi podem fer nosaltres per intentar mitigar tot això? Molt i molt, però també val a dir que ens manquen molts recursos. L'escola no és llapis i paper com creuen molts, l'escola, davant de tot, som persones.

Ens omplim la boca de paraules que sonen molt boniques: convivència, competències, valors, èxit, ... cal que fem molt més del que fem perquè deixin de ser paraules i siguin fets.

I això, només amb professionalitat no es pot aconseguir.